CARACTERITZACIÓ DELS SÒLS
SEPARACIÓ DE LES TEXTURES D'UN SÒL
El sòl està compost per tres materials estructurals : les argiles, els llims i la sorra,
Per tal de caracteritzar un sòl hem de saber quina proporció de cada element compon el nostre sòl mostra, per tal de determinar aquest percentatge haurem de fer els següents procediments:
-
Primer de tot agafarem una mostra de sòl i la posarem a l'estufa per treure tota l'aigua.
-
Seguidament pesarem una quantitat determinada de mostra.
-
Aagafarem aquesta mostra i la barrejarem amb una quantitat coneguda d'aigua i una mica de sabó i ho barrejarem.
-
Seguidament la deixarem reposar 1 minut permetent que els materials més pesants es decantin ràpidament al fons.
-
Passat aquest temps decantarem l'aigua en un altre recipient i ho deixarem decantar durant uns 10 minuts més.
-
El material que ens ha quedat al fons després de la pimera decantació el filtrarem i el deixaem assecar dins l'estufa.
-
Un cop hagin passat els 10 minuts tornarem a decantar el sobrenedant amb molt cura i recollirem el sediment i el posarema l'estufa, l'aigua la guardarem i la deixarem reposar al alboratòri.
-
Deixarem el material sòlid a l'estufa i l'aigua que hem separat perquè decanti fins a la propera sessió.
-
El següent dia haureu de pesar les mostres de l'estufa i per poder fer les proporcions i amb els percentatges obtinguts i l'esquema textural del sòl ja el podreu caracteritzar.
DETERMINACIÓ DE LA TEXTURA AMB EL TACTE
L’estudi de les partícules minerals pot portar-se a terme des de diferents punts de vista, tenint en compte el volum i forma de les partícules, la seva mineralogia, el grau de meteorització, etc. Un plantejament més senzill, i l’utilitzat en aquest treball, consisteix en determinar la granulometria de la fracció mineral.
El procediment està basat en les propietats de la sorra, el llim i l’argila, manipulant el sòl fins al seu punt d’adherència.
En la taula següent (taula 2), s’explica de forma resumida els passos que cal seguir per tal de determinar correctament la textura al tacte d’una mostra de sòl. (Porta, J. et al, 2005).
Determinació del tipus de sòl?
Posa una cullerada de sòl al palmell de la mà i tirar-li unes gotes d'aigua.
Escorre i pasta la mostra de terra fins que s'adhereixi a la mà. Intenta donar-li formar, com mostra la figura, la figura aconseguida dependrà de la textura.
(A) Arena. El sòl roman solt i en grans simples i pot ser amuntegat però no modelat.
(B) Franc sorrenc. Pot ser modelat en forma esfèrica i es desgrana fàcilment; amb més sediments.
(C) Llimós : pot ser enrotllat en cilindres curts.
(D) Franc: Parts iguals de sorra, sediments i argila que poden ser pastades en una trena gruixuda de 15 cm de llarg que es trenca al doblegar-se.
(E) Franc argilós. El sòl pot ser pastat com en D però pot ser acuradament doblat en U sense trencar-se.
(F) Argila lleugera. El sòl és suau i al doblegar-se en un cercle s'esquerda una mica.
(G) Argila. Es treballa com plastilina i pot ser doblat en un cercle sense esquerdar-se.